Bienvenido a vertic

Selecciona tu país para que podamos mostrarte los impuestos del mismo.
  • CA
  • EN
  • ES
error-pais-no-seleccionado

Vèrtic información

Login / Registro

Si has olvidado la contraseña pincha aquí

¿Tienes alguna duda? ¿No encuentras el producto que buscas? Escríbenos sin ningún compromiso y te contestaremos lo antes posible. En Vèrtic te acompañamos en tu compra.

04 Noviembre 2015

CRÒNICA DE LA UT TARRAGONA



La col·laboradora de Vèrticrunners, Laia Diez, ens explica en primera persona les seves sensacions i experiències en la Ultra Trail Tarragona… No t’ho perdis!


“Finalment arribava l’última cursa de la Catalonia Ultra Cup. El segon campionat d’Ultratrails de Catalunya començava al febrer, amb la UT Montnegre-Corredor, una cursa preciosa on el fred i la neu a les cotes més altes van protagonitzar els 112km. Seguiem a l’abril amb l’UT Barcelona, prova molt consolidada a Catalunya amb 100km de recorregut. Seguidament venien els 90 km de Bastions, l’Ultra de la Vall d’Aran amb els seus 120km i les seves intenses pluges i per acabar, com he dit, l’Ultratrail de Tarragona.

La Ultra Trail Tarragona es caracteritza pels seus 84km i els seus 2900+. Per tant es tracta de la cursa més plana de totes, indicatiu de què s’hauria de córrer molt més.

Pràcticament acabada la temporada i amb ganes d’aïllar la ment per encarar un 2016 amb força, vaig planificar-me els entrenaments d’una manera molt diferent a l’habitual. Les característiques de la UT Tarragona no tenien res a veure amb el què estic acostumada a córrer i vaig fer uns entrenaments molt específics per tenir rapidesa a les cames i intentar fer una bona cursa. El divendres abans de la cursa arribava a l’hotel amb la meva família, imprescindibles a cada sortida. Estava molt motivada i amb moltíssimes ganes d’acabar bé una temporada on la vida personal havia estat totalment per sobre de les curses.



Briefing, un sopar adequat per l’endemà i a dormir d’hora que dissabte tocava córrer de valent. Això si, amb biberons cada 3h durant la nit.

Arc de sortida situat al centre de la ciutat de Tarragona, són les 7h i encara és fosc però el sol ja vol començar a treure el cap avisant-nos que serà un dia calorós. Els típics nervis del començament, intercanvi de paraules amb uns quants corredors que es juguen el títol de la Catalonia Ultra Cup i tots preparats per viure els 84km plens d’història tarragonina.

Els primers kilòmetres són trepidants, el ritme és altíssim i el primer tram pel costat de la platja es fa molt ràpid. La cursa promet molt, portem 10km i la velocitat de la carrera és molt alta.

Al km 27 arribo a l’avituallament de Renau. Agafo forces menjant tot el què em preparen l’Elisa i la Marta, faig un petó a la Beth i a l’Arlet, i marxo per fer un bucle de 25 km que em portarà novament a Renau.

La cursa es fa molt dura, la calor apreta moltíssim i l’aigua és totalment imprescindible. Al km 66, a Perafort, em trobo l’Elisa esperant-me amb una ampolla d’aigua freda que no dubte ni un moment en tirar-me-la pel damunt, és un d’aquells moments que guardaré gravat a la meva retina, m’ajuda a refer-me i a seguir endavant. Tal i com havia dit al principi és una cursa molt corredora, no em permeto caminar i aixòfa que pateixi, les cames em fan figa i entre la calor i la rapidesa a la què vaig sense estar-ne gens acostumada em fan pensar que no acabaré.

M’alimento bé i segueixo tirant de coco. Un avituallament més i ja podré dir la frase que tant m’agrada: “Ens veiem a meta”.



Km 73, Pont del Diable, allàm’hi trobo la Marta esperant-me i avituallant-me d’una manera fantàstica (gràcies Martona per ajudar-nos a mi i a l’Elisa). Ja puc visualitzar Tarragona, però els 11 km que em queden fins arribar a meta m’indiquen que farem una gran volta. Queda una petita pujada, molt dreta i exigent. Pujo més amb les mans que em les cames i aquestes es comencen a queixar de rampes, però les evito pensant que això ja ho tinc a l’abast.

Ja fa estona que sé que la 2a i la 3a noies les tinc lluny i que tot està a les meves mans per guanyar la cursa. Tot i l’avantatge que tinc, apreto les dents i corro amb totes les meves forces. Tinc ganes d’arribar, de creuar l’arc d’arribada.

Tot d’un plegat em trobo el Pau Capell amb el walki anunciant que la 1a noia ja està aquí, a 1km de meta. El meu cor dóna bots d’alegria al pensar que això ja està, que estic a uns minutets d’obtenir la meva recompensa, l’abraçada que a cada cursa espero, la què em dóna tanta força per arribar a meta.

I finalment visualitzo l’arc d’arribada, sento com el David Teixidó anuncia per megafonia que arriba la primera noia, la 7a de la general i la guanyadora de la Catalonia Ultra Cup. Uns metres i la cinta d’arribada creua el meu cos, la sensació de satisfacció és tan immensa que no la puc explicar en paraules.

Temporada acabada i Catalonia Ultra Cup guanyada.

Gràcies a Vèrtic per acompanyar-me un any més en les meves aventures per la muntanya”
  • Lorpen
  • Suunto
  • Millet
  • Montura
  • CAMP
  • Edelrid
  • Black Diamond
  • Salewa
  • Salomon
  • Arcteryx
  • ASICS
  • Trangoworld
  • haglofs
  • Dynafit
  • La Sportiva
  • The North Face